Pneumòloga, pediatra i referent en tuberculosi i salut pública a Catalunya.

Amb una trajectòria de més de 30 anys vinculada a Serveis Clínics i 50 al control de la TB des d’una mirada clínica, comunitària i de salut pública, la Dra. Neus Altet és una figura clau no només en la història del nostre centre sinó també en l’abordatge de la tuberculosi a Catalunya. Al llarg de la seva carrera ha desenvolupat una extensa activitat assistencial, docent i investigadora en l’àmbit de la tuberculosi, participant en estudis i projectes de referència relacionats amb la prevenció, el diagnòstic i el control comunitari de la malaltia. Per a Serveis Clínics és també una professional molt estimada per tot l’equip i referent per a moltes generacions de professionals vinculats a la tuberculosi i la salut pública. Recentment jubilada, la trobem molt a faltar, tant professionalment com personalment. El seu llegat és immens, però sobretot destaca la petjada humana que ha deixat en tantes persones i equips que han compartit camí amb ella.

Neus, recordes el primer moment en que la tuberculosi va entrar a la teva vida professional? Què et va impactar d’aquell moment?

En els meus inicis, vaig conèixer un cas de primera mà, que em va implicar moltes hores de lectura, cercar evidències i mirar diferents estudis i sortides, de cara a poder tractar el millor possible a aquell malalt. Des del primer moment em va semblar una lluita apassionant, sense fi i la tuberculosi em va captivar. Vaig pensar que era la història del sofriment de l’esser humà en el transcurs dels temps ens portava a la relació d’una malaltia que era una sentencia de mort per a les persones que la patien i em va semblar una lluita fascinant, que valia la pena dedicar-s’hi.

Després de tants anys acompanyant persones, què diries que t’han ensenyat elles a tu?

Després de tants anys, crec sincerament que he après més dels pacients del que ells han pogut aprendre de mi. La tuberculosi és una malaltia que sovint arriba en moments de gran vulnerabilitat, i les persones que l’han patida m’han ensenyat una lliçó constant d’humilitat, resistència i dignitat. He conegut persones que afrontaven la malaltia en situacions molt difícils, amb problemes econòmics, familiars o socials, i que malgrat tot mantenien una capacitat admirable per continuar endavant. M’han ensenyat que darrere de cada diagnòstic hi ha una història única, unes pors, unes esperances i una manera diferent de cada persona d’entendre la vida. També m’han fet comprendre la importància d’escoltar…

“Les persones que han patit la tuberculosi m’han ensenyat una lliçó constant d’humilitat, resistència i dignitat”

La medicina no és només diagnosticar i prescriure tractaments, és també entendre la persona que tens al davant. Moltes vegades una conversa, una mirada o una mostra de confiança tenen tant valor com qualsevol medicament. Si alguna cosa m’han ensenyat els meus pacients és que la salut i la malaltia formen part d’una realitat molt més complexa que els llibres o els articles científics. M’han recordat sempre que la medicina és, abans que res, una professió profundament humana. I aquest és probablement el llegat més important que m’emporto després de tota una vida dedicada a la lluita contra la tuberculosi. Es podria dir que, quan penso en la meva trajectòria, no recordo només els casos clínics ni les investigacions publicades, recordo sobretot a les persones. Elles són les que realment han donat sentit a tota una vida de feina.

Darrera de cada diagnòstic hi ha una història de vida. Hi ha alguna persona o experiència que t’hagi marcat especialment i que encara avui recordis?

Si. Un familiar, un tiet de la meva mare, va ser diagnosticat i ingressat al Sanatori de Terrassa l’any 1950. No es va curar i va acabar morint de la seva tuberculosi. Em va tocar molt d’a prop i recordo que aquell familiar va patir molt. També he tingut pacients amb els quals encara mantenim amistat, com uns malalts de Burgos que van venir a visitar-se expressament a la unitat i ens vam fer molt amics. La TBC m’ha aportat molt a la meva vida, en tots els sentits: personal i professionalment.

“Recordo sobretot a les persones, elles són les que realment han donat sentit a tota una vida de feina”

Has vist canviar tractament, contextos socials i maneres de treballar. Com creus que ha evolucionat també la manera d’entendre i viure la tuberculosi?

Evidentment els canvis han estat molt importants, principalment amb els fàrmacs que s’utilitzen, les tècniques diagnòstiques i el control sanitario de les persones. Però el bon seguiment, especialment la regularitat de la presa de medicació és moltes vegades, en algun tipus especial de malalts, difícil d’aconseguir i requereix un “control proper” d’aquestes conductes. La recerca evoluciona, les evidències aporten una millora molt efectiva en els tractaments però encara queda molt camí per recórrer i els determinants de la salut de moltes persones, dificulta l’èxit d´aquests tractaments.

Quan penses en les noves generacions que ara comencen en aquest àmbit, quin missatge els transmetries?

És una pregunta complicada de respondre… La tuberculosi no és una malaltia precisament de “de rics” com poden ser algunes altres i, sovint, no es disposa dels mateixos fons per la recerca com el càncer, l´HIV en altres moments. Però és una malaltia apassionant, de la qual fa falta molta lluita encara i que dóna molta satisfacció. Pot ser, el més complicat és transmetre al malalt que han d’entendre que el bacil que els produeix la malaltia viu amb ells i que la correcta presa de medicació i la seva bona adherència són les úniques mesures que poden acabar amb el bacil.

Mirant enrere, de què et sents més orgullosa del paper que ha tingut Serveis Clínics en l’acompanyament i la cura de tantes persones?

Evidentment, el paper de Serveis Clínics ha estat indispensable per obtenir la cura i atencions dels pacients amb tuberculosi, i per tant, per aconseguir la disminució del gran impacte d’aquesta pandèmia a casa nostra. Vaig viure l’inici d´aquest meravellós centre i crec que tots els que n´hem format part o en formeu, podem estar orgullosos del paper clau que té per a la lluita d’aquesta malaltia a Catalunya. Serveis Clínics, ha esdevingut cabdal en el tractament de la tuberculosi i altres malalties en persones que estan en situacions molta complexitat i per tant és un centre de referència que n’estic segura que continuarà creixent.

I ja per a acabar aquesta entrevista tant interessant… Tu, personalment, que t’ha deixat tota una vida dedicada a aquesta realitat?

Per mi, la tuberculosi ha estat un dels pilars de la meva vida… He après i gaudit moltíssim, he fet recerca amb excel·lents professionals i m’ha permès créixer personal i professionalment. A més, ha estat una passió compartida amb l’amor de la meva vida, el Dr. Alcaide, i per tant parlar de tuberculosi és parlar també d’ell. Hem hagut d’aprendre com implementar estratègies per a controlar millor la transmissió del bacil, a adaptar la nostra vida professional a la millora del seguiment dels pacients, a controlar els factors de risc, la presa de la medicació i comprendre la realitat de cada persona. I això ho he pogut fer tant amb el meu marit com amb companys/es increïbles. Professionalment, no es pot demanar més.